25/7/08
VACANCES 2007(MUTRIKO,LES LANDAS,EL PERIGORD I LA VALL DEL LT)
AQUEST RELAT NO ESTÀ ACABAT,PERÒ POT SERVIR ALGÚN DETALL PELS QUE ESTÀN PREPARANT VACANCES.GRÀCIES.
El viatge que us volem explicar ha estat fruit d’un munt de casualitats .Coses que passen i fan que tot sigui molt més bonic. Havíem preparat el recorregut sabent que potser no l’acabaríem, però el que no podíem sospitar era que ens costaria tant deixar cada lloc que anàvem passant.
PREPARACIÓ
Feia molt de temps que teníem pendent de veure el Perigord i el nostre primer objectiu va ésser aquest .Però com sempre hi falta la salsa que ha de fer que els nostres fills trobin interessants els llocs que visitem. El Perigord en concret ens oferia la possibilitat del descens en canoa per La Dordogne, veure un parell de coves interessants i atractives per a tothom ,però també ens adonàvem que la visita a uns quants castells o ciutats els podria avorrir.
Vàrem obrir el mapa i descobrim unes possibilitats infinites al viatge per compensar una mica a tothom. Les edats de 13 i 14 anys ja son una mica delicades i el nostre objectiu final es que els nostres fills ens acompanyin i recordin els nostres viatges amb alegria i no com aquell pal de lloc on ens portaven els nostres pares .El mon es tant bonic que te solucions per a tot.
El primer poble on teníem clar que volíem parar era Mutriku(Pais Basc) on els nostres amics ens reben sempre amb alegria i afectivitat, i ha gent que no saps com ni el perquè però i lligues totalment .Mirant amunt i trobàvem un lloc desconegut per nosaltres però infinitament atractiu per aquells que ens agrada el cicloturisme ,la platja i el bon tracte als autocaravanistes. Es tracta de Les Landas un bonic racó de la costa atlàntica Francesa on un pot deixar-se portar pel somni del mar amb les seves onades i els infinits circuits de carril bicicleta. Desprès d’escriure un mail a l’oficina de turisme de l’Aqiutania vàrem rebre un fotime de papers i informació .Va ser en aquells papers on i vam trobar una activitat perfecte per engrescar als nostres fills. Es tracta del surf, un esport que a l’atlàntic li va de perles doncs te els ingredients per fer-lo bonic i disfrutar-lo,les ones.
De les Landas passaríem al Perigord i desprès a la Vall del Lot ,d’allí aniríem a Alsacia i per arrodonir la sortida una visita al Europa Park. Si ens sobraven dies voliem baixar cap a Itàlia i visitar Venècia i algun altre poble d’aquest País.
LA SORTIDA
Feia dies que amb la Carme no teníem gaire temps de parlar del viatge i menys de comprar aliments i preparar la roba ,el final de juliol ens agafa a tots amb un munt de feina i estrès de tant esperar el dia de començar les desitjades i anhelades vacances. Però aquell dia el telèfon ens va deixar glaçats, era el Pep de l’Esplai Caravaning que ens deia que si volíem el model d’auto que tant l’hi havíem parlat desde la fira ,el tindria el dia 15 de Juliol. L’oferta que ens havia fet per la nostra auto era bonisima i era potser el moment de fer el canvi. Desprès de dialogar amb tota la colla i de no poder dormir un parell de nits decidim tirar endavant l’oferta i així poder gaudir per les vacances de una nova auto. Tenia d’arribar el 15 de Juliol i l’auto per motius de retrasos de producció no havia arribat .El tema estava fotut les esperances de que la tinguéssim eren baixes .Però el Pep va estar molt a sobre i quan ja ho teniem tot carregat a la nostra vella auto ens truca tres dies abans de marxar que la tindriem el dilluns 29.Retrasem dos dies la sortida i fem el desitjat canvi. Deixem amb pena pero agraits del que ens havia fet disfrutar la nostra estimada auto i agafem la nova amb un nuc a l’estomac de tant flamant i rebonica que es. Intentem col·locar les coses ,però la distribució es tant diferent que ens costa més del que ens pensàvem. Sort que la Carme es una manetes i va agafant les coses i els hi troba un lloc. Sortim dimarts al matí amb una il·lusió immensa i un munt de neguits d’emprendre una nova etapa ,un nou viatge amb una nova auto. De seguida notem que el seu comportament en carretera es molt millor i el motor dona bastant més que l’altra. La velocitat de rumb es molt bona i avancem sense problemes.
DEL 31 DE JULIOL AL 3 D’AGOST
Navarcles –Mutriku (558 Km)
L’hora de sortida havia de ser a les 7 pero detalls d’ultima hora fan que sortim a les vuit.No ser si a tothom li passa pero a nosaltres a ultima hora sempre ens surten coses.Viatgem molt bé i arribem a Mutrku a 2/4 de tres de la tarda .Allí ja ens esperen per dinar .Dinem i ens fem uns banys al port mentre disfrutem d’un agradable sol del Cantabric. De Mutriku cal destacar que es pot pernoctar amb tota tranquilitat al seu port desde on es divisa el petit poble pesquer i la seva famosa piscina natural,la cual s’omple i es buida a força de marees.El seu casc antic esta ple de carrerons i carrers estrets i costeruts amb botigues i tavernes .Tot aixo desemboca a l’ajuntament on hi ha una gran plaça i el nuclí del “Chiquiteo”.Es molt tipic veure les quadrilles circulant de taverna en taverna fent el tipic tapeo . També es maco de visitar “El Calvario”una muntanya sobre la cual es divisa el poble i la costa Cantabrica de la provincia de Guipuzcua.
Com es normal no es pot marxar d’aqui sense haver endrapat un bon chuleton i haber degustat la gran varietat de peixos i mariscos que tenen en el seu mar.Encara que hi haviem d’estar dos dies ha sigut inevitable retrasar la sortida degut a que els nens ja hi tenen colla i els costa separar-se.A nosaltres també.Finalment abans d’anar a dormir ens despedim dels nostres amics i emprenem viatge de matinada.
DEL 3 D’AGOST AL 5 D’AGOST
Estem de sort i el temps ens acompanya.El sol pica de valent i la nostra auto es menja els Km amb facilitat tot refrescant-nos amb el seu aire acondicionat.El nostre destí es arribar a les famoses Landas i ho fem al poble de VIEUX BOCAU on segons les nostres informacions hi ha una area d’autos molt gran aprop d’un llac. D’entrada no trobem cap indicació d’area enlloc fins a entrar al mateix poble on seguint les indicacions arribem a una de les tres arees d’autos que realment i ha.No es la que en teniem referencia pero pel que volem fer nosaltres ens va com anell al dit,està aprop de la platja i amb bicicleta podem anar a tot arreu.
Només aparcar ens dirigim al mar per veure com es i disfrutar d’un bany,però els nostres fills tenen interesos en fer surf,doncs era una de les coses que haviem pactat de fer al dirigir-nos cap a aquella zona. L’horari Frances ens marca una mica els passos i a les tres ja comencen les classes d’aquest bonic esport.Mengem i tornem a les tres per disfrutar del sol,del surf i de l’entorn Atlantic,doncs es un altre mar. Les ones no hi manquen mai en aquest paissatge i una brisa gens desagradable en un dia de sol ens acompanya durant tots els dies. Els nanos disfruten de valent al mar i els grans ens aboquem en les rutes cicloturistes que hi ha a la zona.No t’els pots pas cabar ,tens carril bicicleta per tot arreu i de poble a poble la gent circula per ells amb tota normalitat i tranquilitat.Nosaltres decidim fer una sortideta de uns 40 km(ufff sona a molts km,pero us prometo que no es tant,els nens i nosaltres mateixos normalment no fem distancies tant llargues,pero aqui en pla i amb quitra la bicicleta va sola).Aquest dia celebrem l’aniversari de la Judit que com cada any coincideix amb les vacances.Ho celebrem tot dinant al poble on hem arribat amb bicicleta.Aquí comencem a saborejar el confit d’anec i les patates a la landinense,un gustaso,de postres la Judit gaudeix d’un pastis de xocolata que ella troba excelent. Les espelmes les bufarem al vespre a l’auto.
No contavem estar més d’un dia a cada lloc de las Landas,però la quantitat d’autos i caravanes que estaven aparcades al carrer sense poder entrar a l’area ens fa replantegar la nostra ruta.Estem en cap de setmana i la gent surt,a més hi afegim que som el mes d’agost,total que les tres arees de Vieux Becau estaven plenes a bessar i els campings amb el retol de complert , la policia només tenia feina en avisar als autocaravanistes i caravanistes que no hi cavien ni als campings ni a les arees que es diriguiixin al poble vei o a un altre camping. Malgrat tot, aseguts a la platga et donava la sensació que estavem sols.Vieux Becau es un tipic poble de costa atlantica on la gent veraneja i fa d’aquest petit llogaret un lloc encantador per passejar,pescar,descansar i sortir a la nit,sembla ven bé qualsevol poble de la costa brava amb els mateixos horaris.El seu major encant es el llac que voreja el poble,per ell es poden fer pasejades amb barques de pedals, amb barques electriques,windsurf,vela i es ben be al seu voltant on hi ha dues de les tres arees d’autos del lloc.Una es molt gran i te capacitat per a 200 autos,l’altre no es queda curta i n’hi caven 125,la resta estava a la nostra area que tan sols era de 25,molt tranquila al costat del camping municipal .Despres de fer surf,pedalar i disfrutar de l’entorn decidim anar més amunt a visitar la Duna de Pyla,famosa per ser la més alta d’europa.En els nostres primers plans estava previst fer nit a Mimizan plage i a Biscarrosse,pero finalment hem fet tres nits a Vieux bocau i tan sols passem per aquest altres punts amb l’auto tot disfrutant d’un bonic paisatge Landes .Aquest paisatge son unes carreteres rectes amb arbres als costats i el mar amb els seus pobles i dunes a l’altra.
DILLUNS 6 D’AGOST
Durant aquests dies hem coincidit amb una familía de Madrid amb la cual hem compartit jocs i tertulies ,el seu destí es Paris,pero decideixen abans d’ anar a la capital acompanyar-nos a la duna de Pyla.Un cop buidats de grises i plens d’aigua emprenem el camí cap al Parking d’aquesta duna on es pot pernoctar per 8 euros(no es pot buidar ni omplir res). Allí dinem i ens preparem per enfilar-nos a una muntanya de sorra que per cobrir els seu cim cal pujar uns quants esgraons .Nosaltres decidim pujar-hi per la sorra més cansat pero molt més gratificant i divertit.Ens treiem les sabates i trepitjem una terra humida doncs al matí havien caigut unes gotes.Pujem a dalt i els nens sense donar-nos-en conte ja tornen a ser a baix.Han pujat i baixat dues o tres vegades.La gent es llença a la cursa tot baixant i fa que es veiguin escenes ben comiques.Desde dalt caminem i ens allunyem de la munio de gent que hi ha.Desde allí disfrutem d’una baixa marea que fa apareixer uns illots al mig del mar.Tot un espectacle.A dalt fa vent i apareixen els gerseis i les caputxes. Ens asentem i ens rebolquem per la sorra i disfrutem de valent.Els nuvols cubreixen el cel i encara fan més bonic el moment.Despres de gairebé dues hores de visita decidim baixar i fem els honors de corre en vertical cap a la pendent,al nostre costat un jove baixa amb una tabla de surf la pendent que hi ha.Nosalres no som tant agoserats pero si que fem pujar les palpitacions dels nostres cors al llançar-nos avall tot corrent. Tota una aventura. A baix ens esperen uns creps i uns goffres que fan les delicies dels més grans i els més petits. Despres de recuperar forces tornem a l’auto on treiem les cadires i fem un berenar sopar amb la colla de Madrid.De sobte el dia s’aclareix i apareix un raig de sol a l’horitzó.Ens tornem a aixecar de les cadires i tornem a pujar a dalt per veure la posta de sol,un nuvol ens ho impedeix,pero no ens va privar de l’horabaixenc i disfrutar de la vista de la bahia d’arcachon que ens proporciona l’alçada en la que estem.Es fa de nit i contemplem l’encesa de llums d’una bahia, el reflexe d’aquests i un vent acaronant-nos fa que no poguem oblidar amb facilitat aquella imatge,Madrilenys i Catalans junts sense barreres ni banderes disfrutant d’un paissatge i d’un bincle dificil d’explicar.A voltes les coses son molt simples i els politics ens les volen complicar.
Baixem de fosc ,cansats ,tapats pero satisfets del que acabem de viure. Donem gràcies a Deu de poder compartir moments així .Retornem a les cadires i ens despedim d’uns companys autocaravanistes amb els cuals hem viscut els ultims 4 dies. La separació es dolorosa sobretot per als nens que havien fet ja molta amistat. Petons ,abraçades i bons desitjos per a tots .Avui dormim plans i contents d’una jornada bonica i intensa.
DIMARTS 7 D’AGOST
Amb la Carme ens llevem d’hora i fem camí cap a la Vall del Lot.Allí hi trobarem a la Carolina i el Paco ,els seus fills el Ruben i la Carla,també al Manolo(Rocinante)la Geles i la seva filla Marta i com no a la Merçe el Xevi ,l’Alba i al Pau que son els culpables de que ens trobem. Durant la primavera ens hem intercanviat opinions sobre el viatge i sabem que visitem les mateixes zones i sabiem de bona mà que els nostres fills farien festa grossa si ens trobavem. I axí va ser .Ben dinat arribem al camping “Les Teuleries” al costat de Rocamadur i ens retrobem amb tota la penya abans esmentada .La sorpresa es que ells no ens coneixien doncs portem la nova auto . Petons abraçades i bromes mil entaulada,café , galetes i ..etc.
Decidim fer una pasejada a peu pels voltants i prenem la decisió de l’endemà visitar “la Goufre de Padirac” al matí i a la tarda Rocamadur.Al vespre fem tertulia explicant les batalletes de les vacances,la veritat es que vam ser moltes,mentrestant els nanus feien la seva festa particular.
DIMECRES 8 D’AGOST
Ens llevem d’hora per engalanar la parcel·la ,l’Alba fa anys i l’hi inflem globus i pengem galinadines . Ja tots llevats esmorzem amb una organització impecable de tota la colla,ells ho porten tot en conjunt i els menus fets i organitzats,l’any anterior ja havien viatjat a la Bretanya i els havia funcionat ens hi enganxem i funcionem com un sol bloc.Marxem direcció a la Goufre de Padirac on hi arribem en cotxes petits doncs tots cabem en els cotxes que porten.El parking de la cova està plena d’autos que han pernoctat allí.
Arribem a les taquilles hi hem de fer una horeta de cua doncs es un lloc molt visitat i la veritat val la pena.Entrem en un avenc amb una profunditat de 200 m i amb una boca molt ampla ,on pots triar baixar per les escales o per un ascensor,el preu es el mateix. Decidim baixar a peu i gaudir del bonic espectacle que es va formant sobre nostre. Un cop abaix entrem dintre una cova que cada vegada es va fent més ampla i alta(Galeria de la Source). Arriben en un espai(Riviere Plane) on ens fan pujar a sobre d’unes barquetes on un gondoler ens va explicant la historia de la cova tot remant. No son unes coves espectaculars en estalagmites ,però si que son interessants de veure per tot el que s’ha anat format i el moviment que hi tenen .Arribem a l’altra banda del riu tot passant per devant de le Gran Pilier una estalagmita de 40 metres d’alt i allí ens hi espera una guia que molt amablement, mentre anem circulant, ens explica, en Francès i Castellà, les formacions que allí hi tenen. Acabem el recorregut a peu a la sala du grand Domme on trobem una espectacular nau de la cova que te 91 metres d’alçada,retornem als barquets i ens tornen a la boca de la cova. Allí molts pugen per l’ascensor ,jo pujo per les escales per fer una miqueta d’esport doncs les tertulies que fem engreixen una miqueta.
Retornem al camping a dinar.Els espaghetis son deliciosos i despres de tant turisme la gana apreta.
Proseguim el nostre recorregut del dia direcció Rocamadur a la provincia de Quercy dintre la Vall del Lot a la regió del Midi pyreenes.Venint per la carretera estreta plena de corbes apareix davant nostre penjat d’una muntanya el santuari de Rocamadur,un lloc de pelegrinatge famós per la seva Verge Negra ,com a bon Català no puc deixar de pensar en les similituds i fraternitats amb la nostra Moreneta .Aquest santuari està repartit en set capelles amb la gràcia que en una d’elles mentre feien les obres per condicionar a la verge negra es va trobar el cos incorrupte d’un ermità que seria Sant Amador. La qüestió es que aquest cadàver s’ha mantingut intacte durant 400 anys ,d’aquí la seva vàlua.
El lloc no cal dir que està en perfecte estat i conserva els seus frescos interiors i la seva arquitectura mitjaval per fora .Ha sigut lloc de pelegrinatge de molts personatges de la Historia com reis ,nobles i cavallers ,però també de la gent de terra que feien el seu camí per visitar la ruta de St. Jaume més coneguda com Santiago.
Nosaltres vàrem començar la visita des de dalt del Santuari ,aleshores vas visitant el lloc tot baixant fins arribar a trobar-te el poble que tot es ple de botiguetes de souvenirs i altres coses en relació a la Verge i al tema medieval .Vàrem seguir a peu fins dalt on teniem els cotxes ,cosa que es pot fer amb un ascensor que pots agafar en els dos sentits.
La pernocta d’autos es a tots els parkings que hi ha.En veies a tot arreu,a l’entrada del poble a sota del Santuari en un descampat...etc
En resum un lloc imprescindible d’aquesta vall on revius sense pensar-ho gaire les gestes d’aquells temps medievals.
Retornem al càmping on ens esperen unes dutxes reparadores i un sopar per llepar-s’hi els dits, el magreb d’ànec amb la salsa que ha fet el Xavi fa aixecar l’ànim a
qualsevol. La tertulia nocturna, la fem embolicats amb mantes i roba d’hivern i acabem sols amb la Geles i el Manolo rient ,xerrant i contemplant els estels que brillen sobre nostre.
DIJOUS 9 D’AGOST
Despres d’una nit ben fresca i d’un son reparador encetem el dia amb un bon esmorçar,tota la colla estem llevats a les nou menys els nens que fan el romancer.Als voltants de les 10 ens dirigim cap a fer la ruta del Dordogne que marca la guia de la zona. Això ho fem per que el dia abans ens vam trobar amb un autocaravanista de València que deia que els hi havia agradat molt. Comencem les visites per un poblet anomenat St.Cèré on voltem pel seu centre o Ville ancienne que l’anomenen els Francesos .Es un recorregut de tres carrers i un parell de places on destaca la plaça del mercat i la plaça de l’esglesia on es conserven molt bé els records d’uns temps passats .Feiem patxoca tot aquest grup multinacional voltant per aquells carrerons, sobretot amb el Pau que es va comprar uns bigotis vikings i va fer sortir la rialla de tots els que ens creuàvem .Anem a buscar el cotxe al costat del riu i seguim camí cap a Carenac on visitem un poble molt típic pero poc preparat per a rebre molta gent doncs es fa dificil aparcar,per aparcar amb auto s’ha de fer abans d’entrar al poble a mà dreta que hi ha un petit descampat.A destacar d’aquest poble tenim el Chateau des Doyens i l’esglesia de St Pierre que estàn de costat a l’entrar per la maquisima portalada que te. A destacar el magnific portal esculpit de l’entrada de l’esglesia. Aquest poble viu al costat del riu i veu als seus voltants els carrils de bicicleta i el no parar de canoes que passen per allí .Els ànecs i els que passejen pel seu voltant disfruten d‘un llarg i tranquil passeig al costat de les aigües del Dordogne .Acabada la visita ens ve de gust seguir endavant i buscar algun reco on poder fer un picnic .Com sempre a França es facil de trobar-ho i entremig de Carenac i Martel trobem un bon lloc per dinar.Treiem els trapaus i veiem que ens hem descuidat el pa,però ho solucionem de seguida fen racions més petites per a tothom,la veritat es que tot i faltar el pa d’embotit,fruita,fruits secs no n’han faltat i hem sortit tips com bots. El Xavi treu l’amaca per fer la bacaina i tots la volem, com que no ens la deixa decidim continuar fins a Martel on descobrim un poble guapisim amb una plaça del mercat impresionant .Martel te com a escut de la ciutat tres martells que simbolitzen els martells que va utilitzar Charles Martel per fer fora de l’aquitania els arabs. Ha sigut un lloc important de la zona sobretot en els segles xll i xlll quan el rei els va reconeixer com a vila lliure ,aixo volia dir lliure d’impostos i en ella es van fer molt de comerç i negoci fins el final del seu esplendor per la guerra del cent anys,on va caure en mans dels Britanics.
Caminem pels seus carrerons disfrutant del bon ambient que es respira entre nosaltres de lo bonic que es i de la poca gent que hi ha,hem sortit una mica dels topics turistics i ens ha sortit bé.
Retornem a la plaça del vell mercat(Plaça dels Consuls) i prenem un s cafes i gelats doncs la calor apreta. Estem del tot satisfets del recorregut que hem fet .Retornem direcció al càmping ,però abans pararem al mirador de la vall del lot on es divisa gairebé tota la vall que separa el dordogne ,ens fem unes quantes fotos i emprenem camí cap a una granja d’anecs on ens ensenyin la elaboració del Foi-gras. Fem uns Km i trobem una “ferme” on ensenyen i venen foi-gras.També tenen una plantació de tofones que molt cuidadosament troben amb l’ajuda d’un gos.Ens reben juntament amb un grup de Catalans i Francesos que ja eren allí.El pages molt trempat ens va dirigint cap a la granja tot explicant-nos lo difícil que es cultivar les tòfones i viure de la pagesia actualment.Quan arribem a la granja no veiem un sistema mecanitzat per donar menjar a les oques,tan sols un artilugi que ajuda a subjectar el coll per poder alimentar bé als pobres animals. Es tracta d’alimentar forçosament l’ànec tres cops al dia i amb la quantiosa quantitat de blat de 300gr per apat. Aquest menu augmenta cada setmana 100 grams fins als 500 quan el pobre animal ja no pot més.Al veure aixó penses pobre animal,pero quan probes aquell foia tant bó s’oblidaden aquests moments.
Retornem al camping on ens esperen unes fabuloses dutxes per relaxar el bonic dia que hem tingut.No hem direu que no l’hem aprofitat.A la nit decidim anar al restaurant del camping per fer la despedida,la Geles i el Manolo retornen a Madrid i la Carolyna i el Paco and famíli a Valencia,la Merçe i nosaltres continuem el viatge,ells cap a les Landas i nosaltres cap a Sarlat .El sopar es bonisim i la matressa s’hi ha lluit,el confit d’anec està al punt i les amanides de gesiers de rexupete.Marxem a les nostres parceles a fer el café i despedir.nos d’aquestes maravelloses tertulies que hem tingut a diari.
DIVENDRES 10 D’AGOST
Ens llevem d’hora per ajudar a la penya a desmuntar i ens acomiadem. Com sempre son moments tristos sobre tot si t’ho has passat tant bé com nosaltres amb tots ells,els donem les gràcies per l’acollida i a sobre marxem plens d’embotit i molts bons records.
Ens dirigim cap a Sarlat-la Caneda amb l’enyorança de la gent ,però les vacances continuen i la veritat es que el poble que hem escollit fa oblidar les penes i et fa disfrutar. Quin reconet tant rebonic,quin gust passejar pels seus carrers tant al matí com a la nit, no sabria dir-vos que es el que més ens ha agradat ,perquè en general tot el casc antic es maquisim i es un poble medieval amb majúscules .No cal dir que està ple de turistes com nosaltres i molts autocaravanistes doncs l’ àrea d’autos està plena fins els topes. Aquesta àrea està a la sortida de Sarlat i val 5 euros passar la nit sense endollar. Per arribar al centre del poble es baixa per uns camins ja marcats per tal de que arribis de segur al lloc on volen que vagis ,aquests Francesos son uns carks del turisme.
Ens perdem pels carrerons i disfrutem dels espectacles de carrer,de la música en viu i del bon temps que ens està fent. Dinem en un dels molts restaurants que hi ha per allí i tornem a disfrutar d’uns bons menjars ,jo que soc una mica delicat amb el tema culinari disfruto de valent doncs tot m’agrada. desprès de descobrir la ciutat de dia decidim quedar-nos per veure l’espectacle de la nit que ens deixa realment al·lucinats del brogit i de la bellesa del poblet.Com a molts llocs la nit es màgica i els colors que agafen els racons que coneixies de dia canvien per convertir-se en llocs encantats.De veritat que es un decorat de pel.licula d’epoca.Ens retirem a l’auto cançats peró satisfets de la visita i amb ganes de recomanar-la.Dormim com angelets a l’area i tot i estar al costat de la carretera no hem sentit res.
DISSABTE 11 D’AGOST
Ens llevem d’hora per anar en direcció a Vitrac per poder fer un descens en canoa pel Dordogne.Tots en tenim ganes i ens fa il.lusió,doncs l’any passat varem fer el descens del sella i varem disfrutar de valent encara que al final es va fer llarg,son molts Km.
La nostra sorpresa diaria era que la nova auto perdia aire de la roda interior a les dues bandes i ja feia dies que ens hi barallavem,les anavem inflant i ja està,però al sortir de l’area veiem un norauto i decidim abans de fer km demanar l’opinio d’un especialista per veure si ens hi pot ajudar.Ens diuen que s’han de canviar els empalmes de les valvules i que en tenen per estona.Decidim canviar-les i ja pasarem contes amb el consecionari del nostre pais.Retormen a Sarlat per passar el matí i descobrim un altre poble, dissabte era dia de mercat i tota la població s’omple de parades de menjars típics de la zona,coques de nous ,ceps ,vins ,foia ,etc,etc no es pot circular de tanta gent, però malgrat que no ens agraden les acomulacions de gent, disfrutem d’allo més provant d’aqui i d’alla,els nens no volen pas marxar. Dinem i retornem al taller i allí la tenim ben arregladeta i a punt de marxar. Per sort els horaris de dinar a França son d’anar d’hora i enfilem cap a Vitrac i encara tenim temps de fer el decens pel riu i disfrutar de l’aigua ,del sol i del l’esport de remar.Ens possem els banyadors i les xancles de riu i apa a remar. Quina vida que te el riu,està ple de campings al seus dos costats en els cuals la gent aprofiten els trosos de la rivera per acomodar-se amb tumbones i paraiugues ben be com si fosin a a platga.Pasem pel costat de pobles destacant “La Roque - Gageac” unes cases enfilades sota un penya segat i en el cual surten unes barques(Gabarres) del seu port per fer un tomb pel l’ampla Dordogne, i de Catells com el de Castellnaud,una joia damunt d’un serralada. Sota del Castell tenim l’arribada,han sigut unes 3 hores de remar ,riure i disfrutar.Anavem amb dues canoes una pel Pau i la Judit i l’altre per a nosaltres dos.Ens tornen en autobus al parking de Vitrac on retrobem un parking ple d’autos que faràn nit allí.Aprofitem el bon temps per banyar-nos a l riu i descansar de les agulletes de remar.El sr que cobra el parking es l’amo del restaurant que hi ha allí i el que fa es fer pagar 10 euros per dormir ,però a canvi et dona un val de 10 euros per consumir al seu establiment. Osigui que ens fem de sopar unes llenties i amb els 10 euros comprem el tall i ens el mengem a l’auto tranquilament.Una molt bona pensada i la gent ho agraeix.Es un camp de gespa molt gran i tranquil on juguem fins ben tart a bagmiton i futbol .Quin dia, aquests nanus no acaben les piles. Fem el diari de dies atrasats i ens disposem a dormir plasidament.
DIUMENGE 12 D’AGOST
Sortim del parking nets i polits per anar a visitar el Castell de Castelnaud. Enfilem per una carretera estreta fins arribar al parking del castell.Allí ja hi trobem altres autos que no sabem si han pernoctat allí. Esmorzem i anem a les taquilles per entrar. Ens avisen que els diumenges no fan la exhibició diaria de catapultes ,llàstima doncs era el que volien veure els nens.per sort aquest castell te un encant especial i mentre ens adentrem per coneixer-lo es va fent més planer. A dintre i trobem molt d’armament , televisions fent reportatges sobre l’historia del castell ,sobre les catapultes, sobre l’armament etc, també jocs didàctics informatitzats per descobrir les armes del castell o llibres per consultar mentre que a fora hi ha un espectacle sobre els mestres d’armes en plan còmic i planer per a tothom ,això si ,es en Francès com es normal. No es fa pesat visitar-lo ans el contrari. cal destacar el patí de catapultes i la historia que te .Al llarg dels anys aquest castell passa de mans dels propietaris Bertrand de Casnac a mans del Rey d’anglaterra Henri lll durant la guerra dels cents anys on França i Anglaterra es van estar intercanviant llocs i posicions durant un segle. Acabem la visita en un petit restaurant del llogaret on despedim ja la cuina Francesa del perigord que tantes satisfaccions ens ha donat. Realment una sorpresa agradable pels nens i per a nosaltres aquesta de la gastronomia.
Acabat el tiberi ens dirigim cap a Montignac on volem visitar les coves rupestres de Lascaux ll. Volem comprar les entrades al centre d’informació del lloc i ens diuen que hem d’anar a les oficines de turisme de Montignac a busacr-les i això es a 3 km d’allà i ara que hem trobat aparcament al pàrking penjat d’autos ens fa mandra tornar enrera ,per sort el sr que hi ha a les taquilles fa una trucada a informació i ens ven els tiquets d’entrada. Ens donen hora a les 18:10 cosa que fa que puguem fer fins i tot una migdiada. Quan arriba l’hora ens dirigim a l’entrada de la groutte. La veritat es que les autentiques coves estan tancades al públic doncs varen tenir una espècie de fongs i es van anar fent malbé les pintures rupestres que hi havia ,actualment, ja recuperades, han optat per fer una groutte idèntica a 200 m de l’original i ensenyar el que realment hi havia a la cova real. Entrem en una sala gran i una guia en un bon Francès ens explica l’historia de la cova .El descobriment es prou curiós doncs 4 adolescents buscant un gos troben un forat que al final esdevindrà una de les coves rupestres més importants que s’han trobat mai. Finalment desprès d’explicar-nos la construcció de la nova cova entrem i descobrim una copia molt fidedigne i creïble del que devia ser aquell lloc ,fins i tot simulen la temperatura. Desprès d ‘uns 200 metres surts altre cop al carrer cosa que fa pensar que ha sigut molt curta la visita ,però realment molt enriquidora .Val la pena una escapada per descobrir un lloc privilegiat de coves i rastres dels nostres avantpassats. Retornem a Montignac i parem a l’àrea d’autos d’aquesta població ,de petites dimensions però suficients per les onze autos que i paravem .Ens dutxem ,ens empolainem doncs aquí si que tenim servei de buidat i de carga d’aigua ,una delícia al costa del riu Dordogne. Un bon sopar desprès del bonic dia que ens havia precedit ens fa decidir de donar una volta per la nit d’aquesta població. Eram sols tot passejant cosa que fa que un no es sentí del tot segur o còmode .Retornem del volt a una ciutat que te un encant per si sola ,doncs es veu molt senyorial .Anem cap al nostre particular i itinerant hotel on gaudim d’un son reparador.
DILLUNS 13 D’AGOST
Ens llevem a les 6 del matí.Carregem aigua i buidem grises i negres i allí despedim les nostres vacances en terres de França i les pasem a Alemanya,si,si ho heu entes bé.Marxem direcció Estrasburg a un poble d’allí que es diu Rust on hi ha el supermegaguay EUROPAPARK promesa electoral per als nostres fills.Fem gairebé 800 km i a 2/4 de set de la tarda ens plantem al parking del parc on tenen una area per a autocaravanes , caravanes, tendes o remolcs ,tot això amb servei de wc ,dutxes, restaurants bars i atraccions del mateix parc. Aparquem i donem un volt fins a l’entrada del parc que està a 10 minuts caminant .Tot molt bonic ,amb flors de colors per tot arreu i un seguit de xiscles esgarrifosos de la gent que cau en picat de les atraccions. Allí mateix comprem les entrades per l’endemà.El cel amenaça pluja i comencen a caure gotes,però nosaltres tan si plou com si no demà al matí cap al parc. L’home del temps anuncia sol però som a Alemanya,un pais on feia 16 dies que plovia continuament. Retornem a l’area i devant del restaurant fan un espectacle d’indis i cawoys amb els seus cavalls fan les delicies del public. Al acabar els nanus volen emular els artistes en un toro mecanic que hi ha muntat allí,riem de valent amb les seves caigudes continuades. Aprofitem que som allí per demanar unes pizzas que ja no recordem el seu gust despres de tanta cuina Francesa .Mentre estem assentats allí apareix darrera nostre i per sorpresa en Xikiwili(bon amic del forum totcamping.cat) i la seva família. Ells ja havien anat al parc i tornaven cansats de tot el dia fent cabrioles .Parlem amb ells i ens donen bones idees de que visitar en aquella zona i bons llocs per dormir .Ell havia comprat una magnifica guia Alemana amb totes les àrees i coordenades ,les seves indicacions ens van anar de rexupete. Ens despedim doncs ells volen sortir cap a una area d’aprop per passar la nit. Acavem les pizas i toquem retirada doncs el dia ha estat llarg i ple de km i sorpreses,però encara en quedava una altre , de camí cap a l’auto sentim unes veus catalanes i unes fesomies conegudes, al fons veiem apareixer el Iganasi(IGNI al forum),la Fina (Fina al forum ) al seus fills i el seu gemà Joan(JoanV al forum) la dona i els seus fills.Quina sorpresa més grata.Xerrant i xerrant allí tots drets ens van tocar les dotze de la nit i finalment s’ens van incorporar el Xikiwili i la seva dona doncs al final no han marxat. Els ensenyem la nova auto i deixem per una altre ocasió de batejar-la doncs no portem res per fer-ho. Petons,abraçades i cap al llit.Un llit merescut despres de tot un dia de batalla i sorpreses agradables.
DIMARTS 14 D’AGOST
Ens llevem d’hora doncs aquest parc obre de 9 a 7 de la tarda i això pels nostres nanus es molt poca estona .Avui no fan els romancers a l’hora de llevar-se ,per que serà???.Fem un bon esmorçar a base de pastes i grases animals bonisims pel colesterol.
Anem cap al parc ,i només amb la cara de felicitat que fan el Pau i la Judit ens donem per satisfets de fer tants km. Aquest parc està dividit en 12 arees,les cuals representen els 12 paissos integrants ,en data de la seva contrucció, de la comunitat europea. Cada pais te un espai i un monografic. A escandinavia i representen les tipiques esglesies de fusta, a russia els monuments de la plaça roja a Espanya una plaça de toros i carrers tipics d’Andalusia...etc,etc tot aixo barrejat amb tot d’atraccions per allí al mitj.
Per descomptat els nens busquen i tenen senyalades amb boli totes les atraccions salvatges que hi ha aquí dins i juntament amb la seva mare fan llargues cues i pujen rient a “carcajada limpia”. Jo com sempre nomes pujo a les d’aigua i a les suaus,cosa que ells defugen doncs han d’aprofitar les poque hores que tenen. Només arribar al parc surt un sol radiant que no ens abandonarà en tot el dia,com que es vigilia de festa doncs demà es la festa de la Verge assumpta a tot Europa,els amos del parc decideixen allargar l’horari fins a les 22:00 i aixo alegra encara més la cara dels nostres fills. la veritat es que el parc es bonic i fa de bon passejar,amb un tren que el voreja i et va deixant aprop d’on vols anar i si no amb l’autobus de Sant Fernando(medio a pie i medio andando).Durant el matí ens creuem amb l’Igni i tota la família que tambè ronden per allí. Una de les atraccions principals i més salvatge es la de la casa Mercedes-Benz i ells pujen i jo hem repaso tota la historia d’aquesta marca. No paren de pujar a llocs i jo vaig a un cinema de 4D que es molt xulo i investigo un lloc per dinar. Quan arriba l’hora hem diuen que ells volen un bocata per menjar-se en una cua doncs no volen perdre temps.Els hi compro i de mentres jo m’asec en un magnific burger on per tres euros m’inflo de frankfurts,hamburguesa i Coca –cola.Quina dieta més equilibrada que farem avui. El dia continua assolellat i els nostres companys Germanics disfruten molt del temps que ens està fent. Seguim pujant i fent cues a totes les atraccions fortes que hi ha,doncs pels nanus són les més interesants. De sobte hi ha una noticia que posa content a petits i grans,degut al bon temps que està fent i essent vigilia de festa el parc decideix ampliar l’horari fins les 22:00 de la nit. Així que continuem inmersos en diferents paissos i diferents atraccions de la cual en destaquen dues la Silverstar(Mercedes.Benz) i una muntanya Russa al apartat d’aquest pais on es baixa per uns cercles però enrrera,cosa que proporciona una estranya sensació.Despres de fer un ultim intent al Silverstar(despres d’haber-hi pujat cinc o sis vegades) es en va,doncs queden deu minuts per tencar el parc hi ha una cua d’una hora.Marxem amb un molt bon regust d’aquest parc,els uns per les seves atraccions i jo perquè arquitectònicament parlant es dels millors parcs que he vist en reproduccions de cada pais. Fem un mossec i el cos ens demana un bon repos.Ens saludem i despedim de la família Igni per si al matí no ens veiem. Dormim molt plans i contents de aquest magnific dia que hem passat tots plegats.
DIMECRES 15D’AGOST
Ens llevem amb un sol espatarrant i tot esmorzant rebem una trucada d’uns companys de Navarcles que també ronden per aquí. Ens comenten que volen anar al llac de Titisse lloc del nostre proper destí i quedem per trobar-nos al parking d’autos del lloc.Trobar-se gent del poble ja es una casualitat en un lloc com aquest,pero que a més tinguin fills de l’edat dels nostres ja es una loteria,quan els nostres s’assabenten de la noticia esclaten en crits d’alegria. Anem direcció Titisse i allí trobem els nostres companys.Al arribar els ensenyem l’auto doncs desconeixen totalment el tema autocaravanistic ,al.lucinen per un tub al veure que es un apartament rodant i s’interesen pel tema. Sortim i anem direcció al llac on descubrim un lloc totalment preparat per rebre turisme.El paisstge es molt semblant als llacs de Suissa.Titisse es famos pel seu balneari que s’ha convertit per la gent que el frecuenta en el baluard de la hidroterapia.Allí pots disfrutar d’un bonic passeig en barca de pedals o electrica.També pots disfrutar de excursions pels boscos del voltant.Nosaltres varem fer un picnic al bosc i varem trobar uns quants rovellons tot passejant pel paratge. La companyia agradable i la tertulia de ben dinat van fer acabar una trobada magnifica .Despedides i abraçades i quedem per l’endemà per anar a visitar Konztans. Dormim a l’area de Titisse acompanyats per 20 autos més.No hi ha lloc per buidar i carregar,tan sols aparacar i pernoctar. El lloc es molt tranquil.està al final de l’estacio de trens.
El viatge que us volem explicar ha estat fruit d’un munt de casualitats .Coses que passen i fan que tot sigui molt més bonic. Havíem preparat el recorregut sabent que potser no l’acabaríem, però el que no podíem sospitar era que ens costaria tant deixar cada lloc que anàvem passant.
PREPARACIÓ
Feia molt de temps que teníem pendent de veure el Perigord i el nostre primer objectiu va ésser aquest .Però com sempre hi falta la salsa que ha de fer que els nostres fills trobin interessants els llocs que visitem. El Perigord en concret ens oferia la possibilitat del descens en canoa per La Dordogne, veure un parell de coves interessants i atractives per a tothom ,però també ens adonàvem que la visita a uns quants castells o ciutats els podria avorrir.
Vàrem obrir el mapa i descobrim unes possibilitats infinites al viatge per compensar una mica a tothom. Les edats de 13 i 14 anys ja son una mica delicades i el nostre objectiu final es que els nostres fills ens acompanyin i recordin els nostres viatges amb alegria i no com aquell pal de lloc on ens portaven els nostres pares .El mon es tant bonic que te solucions per a tot.
El primer poble on teníem clar que volíem parar era Mutriku(Pais Basc) on els nostres amics ens reben sempre amb alegria i afectivitat, i ha gent que no saps com ni el perquè però i lligues totalment .Mirant amunt i trobàvem un lloc desconegut per nosaltres però infinitament atractiu per aquells que ens agrada el cicloturisme ,la platja i el bon tracte als autocaravanistes. Es tracta de Les Landas un bonic racó de la costa atlàntica Francesa on un pot deixar-se portar pel somni del mar amb les seves onades i els infinits circuits de carril bicicleta. Desprès d’escriure un mail a l’oficina de turisme de l’Aqiutania vàrem rebre un fotime de papers i informació .Va ser en aquells papers on i vam trobar una activitat perfecte per engrescar als nostres fills. Es tracta del surf, un esport que a l’atlàntic li va de perles doncs te els ingredients per fer-lo bonic i disfrutar-lo,les ones.
De les Landas passaríem al Perigord i desprès a la Vall del Lot ,d’allí aniríem a Alsacia i per arrodonir la sortida una visita al Europa Park. Si ens sobraven dies voliem baixar cap a Itàlia i visitar Venècia i algun altre poble d’aquest País.
LA SORTIDA
Feia dies que amb la Carme no teníem gaire temps de parlar del viatge i menys de comprar aliments i preparar la roba ,el final de juliol ens agafa a tots amb un munt de feina i estrès de tant esperar el dia de començar les desitjades i anhelades vacances. Però aquell dia el telèfon ens va deixar glaçats, era el Pep de l’Esplai Caravaning que ens deia que si volíem el model d’auto que tant l’hi havíem parlat desde la fira ,el tindria el dia 15 de Juliol. L’oferta que ens havia fet per la nostra auto era bonisima i era potser el moment de fer el canvi. Desprès de dialogar amb tota la colla i de no poder dormir un parell de nits decidim tirar endavant l’oferta i així poder gaudir per les vacances de una nova auto. Tenia d’arribar el 15 de Juliol i l’auto per motius de retrasos de producció no havia arribat .El tema estava fotut les esperances de que la tinguéssim eren baixes .Però el Pep va estar molt a sobre i quan ja ho teniem tot carregat a la nostra vella auto ens truca tres dies abans de marxar que la tindriem el dilluns 29.Retrasem dos dies la sortida i fem el desitjat canvi. Deixem amb pena pero agraits del que ens havia fet disfrutar la nostra estimada auto i agafem la nova amb un nuc a l’estomac de tant flamant i rebonica que es. Intentem col·locar les coses ,però la distribució es tant diferent que ens costa més del que ens pensàvem. Sort que la Carme es una manetes i va agafant les coses i els hi troba un lloc. Sortim dimarts al matí amb una il·lusió immensa i un munt de neguits d’emprendre una nova etapa ,un nou viatge amb una nova auto. De seguida notem que el seu comportament en carretera es molt millor i el motor dona bastant més que l’altra. La velocitat de rumb es molt bona i avancem sense problemes.
DEL 31 DE JULIOL AL 3 D’AGOST
Navarcles –Mutriku (558 Km)
L’hora de sortida havia de ser a les 7 pero detalls d’ultima hora fan que sortim a les vuit.No ser si a tothom li passa pero a nosaltres a ultima hora sempre ens surten coses.Viatgem molt bé i arribem a Mutrku a 2/4 de tres de la tarda .Allí ja ens esperen per dinar .Dinem i ens fem uns banys al port mentre disfrutem d’un agradable sol del Cantabric. De Mutriku cal destacar que es pot pernoctar amb tota tranquilitat al seu port desde on es divisa el petit poble pesquer i la seva famosa piscina natural,la cual s’omple i es buida a força de marees.El seu casc antic esta ple de carrerons i carrers estrets i costeruts amb botigues i tavernes .Tot aixo desemboca a l’ajuntament on hi ha una gran plaça i el nuclí del “Chiquiteo”.Es molt tipic veure les quadrilles circulant de taverna en taverna fent el tipic tapeo . També es maco de visitar “El Calvario”una muntanya sobre la cual es divisa el poble i la costa Cantabrica de la provincia de Guipuzcua.
Com es normal no es pot marxar d’aqui sense haver endrapat un bon chuleton i haber degustat la gran varietat de peixos i mariscos que tenen en el seu mar.Encara que hi haviem d’estar dos dies ha sigut inevitable retrasar la sortida degut a que els nens ja hi tenen colla i els costa separar-se.A nosaltres també.Finalment abans d’anar a dormir ens despedim dels nostres amics i emprenem viatge de matinada.
DEL 3 D’AGOST AL 5 D’AGOST
Estem de sort i el temps ens acompanya.El sol pica de valent i la nostra auto es menja els Km amb facilitat tot refrescant-nos amb el seu aire acondicionat.El nostre destí es arribar a les famoses Landas i ho fem al poble de VIEUX BOCAU on segons les nostres informacions hi ha una area d’autos molt gran aprop d’un llac. D’entrada no trobem cap indicació d’area enlloc fins a entrar al mateix poble on seguint les indicacions arribem a una de les tres arees d’autos que realment i ha.No es la que en teniem referencia pero pel que volem fer nosaltres ens va com anell al dit,està aprop de la platja i amb bicicleta podem anar a tot arreu.
Només aparcar ens dirigim al mar per veure com es i disfrutar d’un bany,però els nostres fills tenen interesos en fer surf,doncs era una de les coses que haviem pactat de fer al dirigir-nos cap a aquella zona. L’horari Frances ens marca una mica els passos i a les tres ja comencen les classes d’aquest bonic esport.Mengem i tornem a les tres per disfrutar del sol,del surf i de l’entorn Atlantic,doncs es un altre mar. Les ones no hi manquen mai en aquest paissatge i una brisa gens desagradable en un dia de sol ens acompanya durant tots els dies. Els nanos disfruten de valent al mar i els grans ens aboquem en les rutes cicloturistes que hi ha a la zona.No t’els pots pas cabar ,tens carril bicicleta per tot arreu i de poble a poble la gent circula per ells amb tota normalitat i tranquilitat.Nosaltres decidim fer una sortideta de uns 40 km(ufff sona a molts km,pero us prometo que no es tant,els nens i nosaltres mateixos normalment no fem distancies tant llargues,pero aqui en pla i amb quitra la bicicleta va sola).Aquest dia celebrem l’aniversari de la Judit que com cada any coincideix amb les vacances.Ho celebrem tot dinant al poble on hem arribat amb bicicleta.Aquí comencem a saborejar el confit d’anec i les patates a la landinense,un gustaso,de postres la Judit gaudeix d’un pastis de xocolata que ella troba excelent. Les espelmes les bufarem al vespre a l’auto.
No contavem estar més d’un dia a cada lloc de las Landas,però la quantitat d’autos i caravanes que estaven aparcades al carrer sense poder entrar a l’area ens fa replantegar la nostra ruta.Estem en cap de setmana i la gent surt,a més hi afegim que som el mes d’agost,total que les tres arees de Vieux Becau estaven plenes a bessar i els campings amb el retol de complert , la policia només tenia feina en avisar als autocaravanistes i caravanistes que no hi cavien ni als campings ni a les arees que es diriguiixin al poble vei o a un altre camping. Malgrat tot, aseguts a la platga et donava la sensació que estavem sols.Vieux Becau es un tipic poble de costa atlantica on la gent veraneja i fa d’aquest petit llogaret un lloc encantador per passejar,pescar,descansar i sortir a la nit,sembla ven bé qualsevol poble de la costa brava amb els mateixos horaris.El seu major encant es el llac que voreja el poble,per ell es poden fer pasejades amb barques de pedals, amb barques electriques,windsurf,vela i es ben be al seu voltant on hi ha dues de les tres arees d’autos del lloc.Una es molt gran i te capacitat per a 200 autos,l’altre no es queda curta i n’hi caven 125,la resta estava a la nostra area que tan sols era de 25,molt tranquila al costat del camping municipal .Despres de fer surf,pedalar i disfrutar de l’entorn decidim anar més amunt a visitar la Duna de Pyla,famosa per ser la més alta d’europa.En els nostres primers plans estava previst fer nit a Mimizan plage i a Biscarrosse,pero finalment hem fet tres nits a Vieux bocau i tan sols passem per aquest altres punts amb l’auto tot disfrutant d’un bonic paisatge Landes .Aquest paisatge son unes carreteres rectes amb arbres als costats i el mar amb els seus pobles i dunes a l’altra.
DILLUNS 6 D’AGOST
Durant aquests dies hem coincidit amb una familía de Madrid amb la cual hem compartit jocs i tertulies ,el seu destí es Paris,pero decideixen abans d’ anar a la capital acompanyar-nos a la duna de Pyla.Un cop buidats de grises i plens d’aigua emprenem el camí cap al Parking d’aquesta duna on es pot pernoctar per 8 euros(no es pot buidar ni omplir res). Allí dinem i ens preparem per enfilar-nos a una muntanya de sorra que per cobrir els seu cim cal pujar uns quants esgraons .Nosaltres decidim pujar-hi per la sorra més cansat pero molt més gratificant i divertit.Ens treiem les sabates i trepitjem una terra humida doncs al matí havien caigut unes gotes.Pujem a dalt i els nens sense donar-nos-en conte ja tornen a ser a baix.Han pujat i baixat dues o tres vegades.La gent es llença a la cursa tot baixant i fa que es veiguin escenes ben comiques.Desde dalt caminem i ens allunyem de la munio de gent que hi ha.Desde allí disfrutem d’una baixa marea que fa apareixer uns illots al mig del mar.Tot un espectacle.A dalt fa vent i apareixen els gerseis i les caputxes. Ens asentem i ens rebolquem per la sorra i disfrutem de valent.Els nuvols cubreixen el cel i encara fan més bonic el moment.Despres de gairebé dues hores de visita decidim baixar i fem els honors de corre en vertical cap a la pendent,al nostre costat un jove baixa amb una tabla de surf la pendent que hi ha.Nosalres no som tant agoserats pero si que fem pujar les palpitacions dels nostres cors al llançar-nos avall tot corrent. Tota una aventura. A baix ens esperen uns creps i uns goffres que fan les delicies dels més grans i els més petits. Despres de recuperar forces tornem a l’auto on treiem les cadires i fem un berenar sopar amb la colla de Madrid.De sobte el dia s’aclareix i apareix un raig de sol a l’horitzó.Ens tornem a aixecar de les cadires i tornem a pujar a dalt per veure la posta de sol,un nuvol ens ho impedeix,pero no ens va privar de l’horabaixenc i disfrutar de la vista de la bahia d’arcachon que ens proporciona l’alçada en la que estem.Es fa de nit i contemplem l’encesa de llums d’una bahia, el reflexe d’aquests i un vent acaronant-nos fa que no poguem oblidar amb facilitat aquella imatge,Madrilenys i Catalans junts sense barreres ni banderes disfrutant d’un paissatge i d’un bincle dificil d’explicar.A voltes les coses son molt simples i els politics ens les volen complicar.
Baixem de fosc ,cansats ,tapats pero satisfets del que acabem de viure. Donem gràcies a Deu de poder compartir moments així .Retornem a les cadires i ens despedim d’uns companys autocaravanistes amb els cuals hem viscut els ultims 4 dies. La separació es dolorosa sobretot per als nens que havien fet ja molta amistat. Petons ,abraçades i bons desitjos per a tots .Avui dormim plans i contents d’una jornada bonica i intensa.
DIMARTS 7 D’AGOST
Amb la Carme ens llevem d’hora i fem camí cap a la Vall del Lot.Allí hi trobarem a la Carolina i el Paco ,els seus fills el Ruben i la Carla,també al Manolo(Rocinante)la Geles i la seva filla Marta i com no a la Merçe el Xevi ,l’Alba i al Pau que son els culpables de que ens trobem. Durant la primavera ens hem intercanviat opinions sobre el viatge i sabem que visitem les mateixes zones i sabiem de bona mà que els nostres fills farien festa grossa si ens trobavem. I axí va ser .Ben dinat arribem al camping “Les Teuleries” al costat de Rocamadur i ens retrobem amb tota la penya abans esmentada .La sorpresa es que ells no ens coneixien doncs portem la nova auto . Petons abraçades i bromes mil entaulada,café , galetes i ..etc.
Decidim fer una pasejada a peu pels voltants i prenem la decisió de l’endemà visitar “la Goufre de Padirac” al matí i a la tarda Rocamadur.Al vespre fem tertulia explicant les batalletes de les vacances,la veritat es que vam ser moltes,mentrestant els nanus feien la seva festa particular.
DIMECRES 8 D’AGOST
Ens llevem d’hora per engalanar la parcel·la ,l’Alba fa anys i l’hi inflem globus i pengem galinadines . Ja tots llevats esmorzem amb una organització impecable de tota la colla,ells ho porten tot en conjunt i els menus fets i organitzats,l’any anterior ja havien viatjat a la Bretanya i els havia funcionat ens hi enganxem i funcionem com un sol bloc.Marxem direcció a la Goufre de Padirac on hi arribem en cotxes petits doncs tots cabem en els cotxes que porten.El parking de la cova està plena d’autos que han pernoctat allí.
Arribem a les taquilles hi hem de fer una horeta de cua doncs es un lloc molt visitat i la veritat val la pena.Entrem en un avenc amb una profunditat de 200 m i amb una boca molt ampla ,on pots triar baixar per les escales o per un ascensor,el preu es el mateix. Decidim baixar a peu i gaudir del bonic espectacle que es va formant sobre nostre. Un cop abaix entrem dintre una cova que cada vegada es va fent més ampla i alta(Galeria de la Source). Arriben en un espai(Riviere Plane) on ens fan pujar a sobre d’unes barquetes on un gondoler ens va explicant la historia de la cova tot remant. No son unes coves espectaculars en estalagmites ,però si que son interessants de veure per tot el que s’ha anat format i el moviment que hi tenen .Arribem a l’altra banda del riu tot passant per devant de le Gran Pilier una estalagmita de 40 metres d’alt i allí ens hi espera una guia que molt amablement, mentre anem circulant, ens explica, en Francès i Castellà, les formacions que allí hi tenen. Acabem el recorregut a peu a la sala du grand Domme on trobem una espectacular nau de la cova que te 91 metres d’alçada,retornem als barquets i ens tornen a la boca de la cova. Allí molts pugen per l’ascensor ,jo pujo per les escales per fer una miqueta d’esport doncs les tertulies que fem engreixen una miqueta.
Retornem al camping a dinar.Els espaghetis son deliciosos i despres de tant turisme la gana apreta.
Proseguim el nostre recorregut del dia direcció Rocamadur a la provincia de Quercy dintre la Vall del Lot a la regió del Midi pyreenes.Venint per la carretera estreta plena de corbes apareix davant nostre penjat d’una muntanya el santuari de Rocamadur,un lloc de pelegrinatge famós per la seva Verge Negra ,com a bon Català no puc deixar de pensar en les similituds i fraternitats amb la nostra Moreneta .Aquest santuari està repartit en set capelles amb la gràcia que en una d’elles mentre feien les obres per condicionar a la verge negra es va trobar el cos incorrupte d’un ermità que seria Sant Amador. La qüestió es que aquest cadàver s’ha mantingut intacte durant 400 anys ,d’aquí la seva vàlua.
El lloc no cal dir que està en perfecte estat i conserva els seus frescos interiors i la seva arquitectura mitjaval per fora .Ha sigut lloc de pelegrinatge de molts personatges de la Historia com reis ,nobles i cavallers ,però també de la gent de terra que feien el seu camí per visitar la ruta de St. Jaume més coneguda com Santiago.
Nosaltres vàrem començar la visita des de dalt del Santuari ,aleshores vas visitant el lloc tot baixant fins arribar a trobar-te el poble que tot es ple de botiguetes de souvenirs i altres coses en relació a la Verge i al tema medieval .Vàrem seguir a peu fins dalt on teniem els cotxes ,cosa que es pot fer amb un ascensor que pots agafar en els dos sentits.
La pernocta d’autos es a tots els parkings que hi ha.En veies a tot arreu,a l’entrada del poble a sota del Santuari en un descampat...etc
En resum un lloc imprescindible d’aquesta vall on revius sense pensar-ho gaire les gestes d’aquells temps medievals.
Retornem al càmping on ens esperen unes dutxes reparadores i un sopar per llepar-s’hi els dits, el magreb d’ànec amb la salsa que ha fet el Xavi fa aixecar l’ànim a
qualsevol. La tertulia nocturna, la fem embolicats amb mantes i roba d’hivern i acabem sols amb la Geles i el Manolo rient ,xerrant i contemplant els estels que brillen sobre nostre.
DIJOUS 9 D’AGOST
Despres d’una nit ben fresca i d’un son reparador encetem el dia amb un bon esmorçar,tota la colla estem llevats a les nou menys els nens que fan el romancer.Als voltants de les 10 ens dirigim cap a fer la ruta del Dordogne que marca la guia de la zona. Això ho fem per que el dia abans ens vam trobar amb un autocaravanista de València que deia que els hi havia agradat molt. Comencem les visites per un poblet anomenat St.Cèré on voltem pel seu centre o Ville ancienne que l’anomenen els Francesos .Es un recorregut de tres carrers i un parell de places on destaca la plaça del mercat i la plaça de l’esglesia on es conserven molt bé els records d’uns temps passats .Feiem patxoca tot aquest grup multinacional voltant per aquells carrerons, sobretot amb el Pau que es va comprar uns bigotis vikings i va fer sortir la rialla de tots els que ens creuàvem .Anem a buscar el cotxe al costat del riu i seguim camí cap a Carenac on visitem un poble molt típic pero poc preparat per a rebre molta gent doncs es fa dificil aparcar,per aparcar amb auto s’ha de fer abans d’entrar al poble a mà dreta que hi ha un petit descampat.A destacar d’aquest poble tenim el Chateau des Doyens i l’esglesia de St Pierre que estàn de costat a l’entrar per la maquisima portalada que te. A destacar el magnific portal esculpit de l’entrada de l’esglesia. Aquest poble viu al costat del riu i veu als seus voltants els carrils de bicicleta i el no parar de canoes que passen per allí .Els ànecs i els que passejen pel seu voltant disfruten d‘un llarg i tranquil passeig al costat de les aigües del Dordogne .Acabada la visita ens ve de gust seguir endavant i buscar algun reco on poder fer un picnic .Com sempre a França es facil de trobar-ho i entremig de Carenac i Martel trobem un bon lloc per dinar.Treiem els trapaus i veiem que ens hem descuidat el pa,però ho solucionem de seguida fen racions més petites per a tothom,la veritat es que tot i faltar el pa d’embotit,fruita,fruits secs no n’han faltat i hem sortit tips com bots. El Xavi treu l’amaca per fer la bacaina i tots la volem, com que no ens la deixa decidim continuar fins a Martel on descobrim un poble guapisim amb una plaça del mercat impresionant .Martel te com a escut de la ciutat tres martells que simbolitzen els martells que va utilitzar Charles Martel per fer fora de l’aquitania els arabs. Ha sigut un lloc important de la zona sobretot en els segles xll i xlll quan el rei els va reconeixer com a vila lliure ,aixo volia dir lliure d’impostos i en ella es van fer molt de comerç i negoci fins el final del seu esplendor per la guerra del cent anys,on va caure en mans dels Britanics.
Caminem pels seus carrerons disfrutant del bon ambient que es respira entre nosaltres de lo bonic que es i de la poca gent que hi ha,hem sortit una mica dels topics turistics i ens ha sortit bé.
Retornem a la plaça del vell mercat(Plaça dels Consuls) i prenem un s cafes i gelats doncs la calor apreta. Estem del tot satisfets del recorregut que hem fet .Retornem direcció al càmping ,però abans pararem al mirador de la vall del lot on es divisa gairebé tota la vall que separa el dordogne ,ens fem unes quantes fotos i emprenem camí cap a una granja d’anecs on ens ensenyin la elaboració del Foi-gras. Fem uns Km i trobem una “ferme” on ensenyen i venen foi-gras.També tenen una plantació de tofones que molt cuidadosament troben amb l’ajuda d’un gos.Ens reben juntament amb un grup de Catalans i Francesos que ja eren allí.El pages molt trempat ens va dirigint cap a la granja tot explicant-nos lo difícil que es cultivar les tòfones i viure de la pagesia actualment.Quan arribem a la granja no veiem un sistema mecanitzat per donar menjar a les oques,tan sols un artilugi que ajuda a subjectar el coll per poder alimentar bé als pobres animals. Es tracta d’alimentar forçosament l’ànec tres cops al dia i amb la quantiosa quantitat de blat de 300gr per apat. Aquest menu augmenta cada setmana 100 grams fins als 500 quan el pobre animal ja no pot més.Al veure aixó penses pobre animal,pero quan probes aquell foia tant bó s’oblidaden aquests moments.
Retornem al camping on ens esperen unes fabuloses dutxes per relaxar el bonic dia que hem tingut.No hem direu que no l’hem aprofitat.A la nit decidim anar al restaurant del camping per fer la despedida,la Geles i el Manolo retornen a Madrid i la Carolyna i el Paco and famíli a Valencia,la Merçe i nosaltres continuem el viatge,ells cap a les Landas i nosaltres cap a Sarlat .El sopar es bonisim i la matressa s’hi ha lluit,el confit d’anec està al punt i les amanides de gesiers de rexupete.Marxem a les nostres parceles a fer el café i despedir.nos d’aquestes maravelloses tertulies que hem tingut a diari.
DIVENDRES 10 D’AGOST
Ens llevem d’hora per ajudar a la penya a desmuntar i ens acomiadem. Com sempre son moments tristos sobre tot si t’ho has passat tant bé com nosaltres amb tots ells,els donem les gràcies per l’acollida i a sobre marxem plens d’embotit i molts bons records.
Ens dirigim cap a Sarlat-la Caneda amb l’enyorança de la gent ,però les vacances continuen i la veritat es que el poble que hem escollit fa oblidar les penes i et fa disfrutar. Quin reconet tant rebonic,quin gust passejar pels seus carrers tant al matí com a la nit, no sabria dir-vos que es el que més ens ha agradat ,perquè en general tot el casc antic es maquisim i es un poble medieval amb majúscules .No cal dir que està ple de turistes com nosaltres i molts autocaravanistes doncs l’ àrea d’autos està plena fins els topes. Aquesta àrea està a la sortida de Sarlat i val 5 euros passar la nit sense endollar. Per arribar al centre del poble es baixa per uns camins ja marcats per tal de que arribis de segur al lloc on volen que vagis ,aquests Francesos son uns carks del turisme.
Ens perdem pels carrerons i disfrutem dels espectacles de carrer,de la música en viu i del bon temps que ens està fent. Dinem en un dels molts restaurants que hi ha per allí i tornem a disfrutar d’uns bons menjars ,jo que soc una mica delicat amb el tema culinari disfruto de valent doncs tot m’agrada. desprès de descobrir la ciutat de dia decidim quedar-nos per veure l’espectacle de la nit que ens deixa realment al·lucinats del brogit i de la bellesa del poblet.Com a molts llocs la nit es màgica i els colors que agafen els racons que coneixies de dia canvien per convertir-se en llocs encantats.De veritat que es un decorat de pel.licula d’epoca.Ens retirem a l’auto cançats peró satisfets de la visita i amb ganes de recomanar-la.Dormim com angelets a l’area i tot i estar al costat de la carretera no hem sentit res.
DISSABTE 11 D’AGOST
Ens llevem d’hora per anar en direcció a Vitrac per poder fer un descens en canoa pel Dordogne.Tots en tenim ganes i ens fa il.lusió,doncs l’any passat varem fer el descens del sella i varem disfrutar de valent encara que al final es va fer llarg,son molts Km.
La nostra sorpresa diaria era que la nova auto perdia aire de la roda interior a les dues bandes i ja feia dies que ens hi barallavem,les anavem inflant i ja està,però al sortir de l’area veiem un norauto i decidim abans de fer km demanar l’opinio d’un especialista per veure si ens hi pot ajudar.Ens diuen que s’han de canviar els empalmes de les valvules i que en tenen per estona.Decidim canviar-les i ja pasarem contes amb el consecionari del nostre pais.Retormen a Sarlat per passar el matí i descobrim un altre poble, dissabte era dia de mercat i tota la població s’omple de parades de menjars típics de la zona,coques de nous ,ceps ,vins ,foia ,etc,etc no es pot circular de tanta gent, però malgrat que no ens agraden les acomulacions de gent, disfrutem d’allo més provant d’aqui i d’alla,els nens no volen pas marxar. Dinem i retornem al taller i allí la tenim ben arregladeta i a punt de marxar. Per sort els horaris de dinar a França son d’anar d’hora i enfilem cap a Vitrac i encara tenim temps de fer el decens pel riu i disfrutar de l’aigua ,del sol i del l’esport de remar.Ens possem els banyadors i les xancles de riu i apa a remar. Quina vida que te el riu,està ple de campings al seus dos costats en els cuals la gent aprofiten els trosos de la rivera per acomodar-se amb tumbones i paraiugues ben be com si fosin a a platga.Pasem pel costat de pobles destacant “La Roque - Gageac” unes cases enfilades sota un penya segat i en el cual surten unes barques(Gabarres) del seu port per fer un tomb pel l’ampla Dordogne, i de Catells com el de Castellnaud,una joia damunt d’un serralada. Sota del Castell tenim l’arribada,han sigut unes 3 hores de remar ,riure i disfrutar.Anavem amb dues canoes una pel Pau i la Judit i l’altre per a nosaltres dos.Ens tornen en autobus al parking de Vitrac on retrobem un parking ple d’autos que faràn nit allí.Aprofitem el bon temps per banyar-nos a l riu i descansar de les agulletes de remar.El sr que cobra el parking es l’amo del restaurant que hi ha allí i el que fa es fer pagar 10 euros per dormir ,però a canvi et dona un val de 10 euros per consumir al seu establiment. Osigui que ens fem de sopar unes llenties i amb els 10 euros comprem el tall i ens el mengem a l’auto tranquilament.Una molt bona pensada i la gent ho agraeix.Es un camp de gespa molt gran i tranquil on juguem fins ben tart a bagmiton i futbol .Quin dia, aquests nanus no acaben les piles. Fem el diari de dies atrasats i ens disposem a dormir plasidament.
DIUMENGE 12 D’AGOST
Sortim del parking nets i polits per anar a visitar el Castell de Castelnaud. Enfilem per una carretera estreta fins arribar al parking del castell.Allí ja hi trobem altres autos que no sabem si han pernoctat allí. Esmorzem i anem a les taquilles per entrar. Ens avisen que els diumenges no fan la exhibició diaria de catapultes ,llàstima doncs era el que volien veure els nens.per sort aquest castell te un encant especial i mentre ens adentrem per coneixer-lo es va fent més planer. A dintre i trobem molt d’armament , televisions fent reportatges sobre l’historia del castell ,sobre les catapultes, sobre l’armament etc, també jocs didàctics informatitzats per descobrir les armes del castell o llibres per consultar mentre que a fora hi ha un espectacle sobre els mestres d’armes en plan còmic i planer per a tothom ,això si ,es en Francès com es normal. No es fa pesat visitar-lo ans el contrari. cal destacar el patí de catapultes i la historia que te .Al llarg dels anys aquest castell passa de mans dels propietaris Bertrand de Casnac a mans del Rey d’anglaterra Henri lll durant la guerra dels cents anys on França i Anglaterra es van estar intercanviant llocs i posicions durant un segle. Acabem la visita en un petit restaurant del llogaret on despedim ja la cuina Francesa del perigord que tantes satisfaccions ens ha donat. Realment una sorpresa agradable pels nens i per a nosaltres aquesta de la gastronomia.
Acabat el tiberi ens dirigim cap a Montignac on volem visitar les coves rupestres de Lascaux ll. Volem comprar les entrades al centre d’informació del lloc i ens diuen que hem d’anar a les oficines de turisme de Montignac a busacr-les i això es a 3 km d’allà i ara que hem trobat aparcament al pàrking penjat d’autos ens fa mandra tornar enrera ,per sort el sr que hi ha a les taquilles fa una trucada a informació i ens ven els tiquets d’entrada. Ens donen hora a les 18:10 cosa que fa que puguem fer fins i tot una migdiada. Quan arriba l’hora ens dirigim a l’entrada de la groutte. La veritat es que les autentiques coves estan tancades al públic doncs varen tenir una espècie de fongs i es van anar fent malbé les pintures rupestres que hi havia ,actualment, ja recuperades, han optat per fer una groutte idèntica a 200 m de l’original i ensenyar el que realment hi havia a la cova real. Entrem en una sala gran i una guia en un bon Francès ens explica l’historia de la cova .El descobriment es prou curiós doncs 4 adolescents buscant un gos troben un forat que al final esdevindrà una de les coves rupestres més importants que s’han trobat mai. Finalment desprès d’explicar-nos la construcció de la nova cova entrem i descobrim una copia molt fidedigne i creïble del que devia ser aquell lloc ,fins i tot simulen la temperatura. Desprès d ‘uns 200 metres surts altre cop al carrer cosa que fa pensar que ha sigut molt curta la visita ,però realment molt enriquidora .Val la pena una escapada per descobrir un lloc privilegiat de coves i rastres dels nostres avantpassats. Retornem a Montignac i parem a l’àrea d’autos d’aquesta població ,de petites dimensions però suficients per les onze autos que i paravem .Ens dutxem ,ens empolainem doncs aquí si que tenim servei de buidat i de carga d’aigua ,una delícia al costa del riu Dordogne. Un bon sopar desprès del bonic dia que ens havia precedit ens fa decidir de donar una volta per la nit d’aquesta població. Eram sols tot passejant cosa que fa que un no es sentí del tot segur o còmode .Retornem del volt a una ciutat que te un encant per si sola ,doncs es veu molt senyorial .Anem cap al nostre particular i itinerant hotel on gaudim d’un son reparador.
DILLUNS 13 D’AGOST
Ens llevem a les 6 del matí.Carregem aigua i buidem grises i negres i allí despedim les nostres vacances en terres de França i les pasem a Alemanya,si,si ho heu entes bé.Marxem direcció Estrasburg a un poble d’allí que es diu Rust on hi ha el supermegaguay EUROPAPARK promesa electoral per als nostres fills.Fem gairebé 800 km i a 2/4 de set de la tarda ens plantem al parking del parc on tenen una area per a autocaravanes , caravanes, tendes o remolcs ,tot això amb servei de wc ,dutxes, restaurants bars i atraccions del mateix parc. Aparquem i donem un volt fins a l’entrada del parc que està a 10 minuts caminant .Tot molt bonic ,amb flors de colors per tot arreu i un seguit de xiscles esgarrifosos de la gent que cau en picat de les atraccions. Allí mateix comprem les entrades per l’endemà.El cel amenaça pluja i comencen a caure gotes,però nosaltres tan si plou com si no demà al matí cap al parc. L’home del temps anuncia sol però som a Alemanya,un pais on feia 16 dies que plovia continuament. Retornem a l’area i devant del restaurant fan un espectacle d’indis i cawoys amb els seus cavalls fan les delicies del public. Al acabar els nanus volen emular els artistes en un toro mecanic que hi ha muntat allí,riem de valent amb les seves caigudes continuades. Aprofitem que som allí per demanar unes pizzas que ja no recordem el seu gust despres de tanta cuina Francesa .Mentre estem assentats allí apareix darrera nostre i per sorpresa en Xikiwili(bon amic del forum totcamping.cat) i la seva família. Ells ja havien anat al parc i tornaven cansats de tot el dia fent cabrioles .Parlem amb ells i ens donen bones idees de que visitar en aquella zona i bons llocs per dormir .Ell havia comprat una magnifica guia Alemana amb totes les àrees i coordenades ,les seves indicacions ens van anar de rexupete. Ens despedim doncs ells volen sortir cap a una area d’aprop per passar la nit. Acavem les pizas i toquem retirada doncs el dia ha estat llarg i ple de km i sorpreses,però encara en quedava una altre , de camí cap a l’auto sentim unes veus catalanes i unes fesomies conegudes, al fons veiem apareixer el Iganasi(IGNI al forum),la Fina (Fina al forum ) al seus fills i el seu gemà Joan(JoanV al forum) la dona i els seus fills.Quina sorpresa més grata.Xerrant i xerrant allí tots drets ens van tocar les dotze de la nit i finalment s’ens van incorporar el Xikiwili i la seva dona doncs al final no han marxat. Els ensenyem la nova auto i deixem per una altre ocasió de batejar-la doncs no portem res per fer-ho. Petons,abraçades i cap al llit.Un llit merescut despres de tot un dia de batalla i sorpreses agradables.
DIMARTS 14 D’AGOST
Ens llevem d’hora doncs aquest parc obre de 9 a 7 de la tarda i això pels nostres nanus es molt poca estona .Avui no fan els romancers a l’hora de llevar-se ,per que serà???.Fem un bon esmorçar a base de pastes i grases animals bonisims pel colesterol.
Anem cap al parc ,i només amb la cara de felicitat que fan el Pau i la Judit ens donem per satisfets de fer tants km. Aquest parc està dividit en 12 arees,les cuals representen els 12 paissos integrants ,en data de la seva contrucció, de la comunitat europea. Cada pais te un espai i un monografic. A escandinavia i representen les tipiques esglesies de fusta, a russia els monuments de la plaça roja a Espanya una plaça de toros i carrers tipics d’Andalusia...etc,etc tot aixo barrejat amb tot d’atraccions per allí al mitj.
Per descomptat els nens busquen i tenen senyalades amb boli totes les atraccions salvatges que hi ha aquí dins i juntament amb la seva mare fan llargues cues i pujen rient a “carcajada limpia”. Jo com sempre nomes pujo a les d’aigua i a les suaus,cosa que ells defugen doncs han d’aprofitar les poque hores que tenen. Només arribar al parc surt un sol radiant que no ens abandonarà en tot el dia,com que es vigilia de festa doncs demà es la festa de la Verge assumpta a tot Europa,els amos del parc decideixen allargar l’horari fins a les 22:00 i aixo alegra encara més la cara dels nostres fills. la veritat es que el parc es bonic i fa de bon passejar,amb un tren que el voreja i et va deixant aprop d’on vols anar i si no amb l’autobus de Sant Fernando(medio a pie i medio andando).Durant el matí ens creuem amb l’Igni i tota la família que tambè ronden per allí. Una de les atraccions principals i més salvatge es la de la casa Mercedes-Benz i ells pujen i jo hem repaso tota la historia d’aquesta marca. No paren de pujar a llocs i jo vaig a un cinema de 4D que es molt xulo i investigo un lloc per dinar. Quan arriba l’hora hem diuen que ells volen un bocata per menjar-se en una cua doncs no volen perdre temps.Els hi compro i de mentres jo m’asec en un magnific burger on per tres euros m’inflo de frankfurts,hamburguesa i Coca –cola.Quina dieta més equilibrada que farem avui. El dia continua assolellat i els nostres companys Germanics disfruten molt del temps que ens està fent. Seguim pujant i fent cues a totes les atraccions fortes que hi ha,doncs pels nanus són les més interesants. De sobte hi ha una noticia que posa content a petits i grans,degut al bon temps que està fent i essent vigilia de festa el parc decideix ampliar l’horari fins les 22:00 de la nit. Així que continuem inmersos en diferents paissos i diferents atraccions de la cual en destaquen dues la Silverstar(Mercedes.Benz) i una muntanya Russa al apartat d’aquest pais on es baixa per uns cercles però enrrera,cosa que proporciona una estranya sensació.Despres de fer un ultim intent al Silverstar(despres d’haber-hi pujat cinc o sis vegades) es en va,doncs queden deu minuts per tencar el parc hi ha una cua d’una hora.Marxem amb un molt bon regust d’aquest parc,els uns per les seves atraccions i jo perquè arquitectònicament parlant es dels millors parcs que he vist en reproduccions de cada pais. Fem un mossec i el cos ens demana un bon repos.Ens saludem i despedim de la família Igni per si al matí no ens veiem. Dormim molt plans i contents de aquest magnific dia que hem passat tots plegats.
DIMECRES 15D’AGOST
Ens llevem amb un sol espatarrant i tot esmorzant rebem una trucada d’uns companys de Navarcles que també ronden per aquí. Ens comenten que volen anar al llac de Titisse lloc del nostre proper destí i quedem per trobar-nos al parking d’autos del lloc.Trobar-se gent del poble ja es una casualitat en un lloc com aquest,pero que a més tinguin fills de l’edat dels nostres ja es una loteria,quan els nostres s’assabenten de la noticia esclaten en crits d’alegria. Anem direcció Titisse i allí trobem els nostres companys.Al arribar els ensenyem l’auto doncs desconeixen totalment el tema autocaravanistic ,al.lucinen per un tub al veure que es un apartament rodant i s’interesen pel tema. Sortim i anem direcció al llac on descubrim un lloc totalment preparat per rebre turisme.El paisstge es molt semblant als llacs de Suissa.Titisse es famos pel seu balneari que s’ha convertit per la gent que el frecuenta en el baluard de la hidroterapia.Allí pots disfrutar d’un bonic passeig en barca de pedals o electrica.També pots disfrutar de excursions pels boscos del voltant.Nosaltres varem fer un picnic al bosc i varem trobar uns quants rovellons tot passejant pel paratge. La companyia agradable i la tertulia de ben dinat van fer acabar una trobada magnifica .Despedides i abraçades i quedem per l’endemà per anar a visitar Konztans. Dormim a l’area de Titisse acompanyats per 20 autos més.No hi ha lloc per buidar i carregar,tan sols aparacar i pernoctar. El lloc es molt tranquil.està al final de l’estacio de trens.
22/7/08
TROBADA D'AUTOCARAVANES A MATARÓ
TROBADA D’AUTOCARAVANES A MATARÓ
Aquest cap de setmana de Juliol (18 ,19,20) hem estat a Mataró. El destí era una trobada organitzada per la nostra amiga i companya de totcamping Merçe 67,per suposat el seu marit i els seus fills Alba i Pau també l’hi han ajudat.
El punt de trobada era al passeig de la Marina .Sortint per Mataró sud a l’autopista s’arriba a la figura emblemàtica de Mataró L’ arquera Laietana,en aquest punt trobem una rotonda i agafem la segona sortida a la dreta, desprès de 100 m. Sense entrar al túnel que ens duria al passeig marítim, agafem a la dreta i carrer avall arribàvem al punt de reunió.
Quan hi hem arribat ja hi havia nou autos i els companys estaven al mercat de compres, una altre part estaven a la platja prenent un refrescant bany.
Esperem que arribin del mercat i desprès de petons abraçades i somriures ens acostem a la bonica platja que està molt propera a les autos.
Despres d’una banyada amb picada de medusa inclosa retornem per dinar als nostres vehicles i tenim sort de
l ventet que passa doncs el sol apreta de valent. Alguns s’han escalivat amb aquest solet ,je,je,je.Acabem de dinar i fem petar la xerrada entremig d’alguna copeta de cava i aigua ben fresca . Els que treballaven el dissabte van arribant així com els amics de la UCC i el Lleure i algun estranger que veient la festa s’afegeix a passar amb nosaltres el cap de setmana.
Al voltant de les cinc ens preparem per anar a la Gegantada una trobada de gegants de la ciutat de Mataró on gairebé tots els barris i escoles tenen el seu gegantó o cap-gros .Alguns decidim arribar al lloc de l’acte a peu, d’altres més murris esperen l’autobús. Finalment aquest autobús no arriba i gairebé tothom puja caminant. De sobte comencen a sentir-se soroll de tambors ,gralles i xiulets, presagi de que els teníem a prop. Van aparèixer moltisims gegants amb els seus músics i vàrem disfrutar de la seva rua. Cal dir que en aquesta sortida ens acompanyaven uns companys autocaravanistes Holandesos. Retornem a peu fins a les autos desprès d’haver buidat d’aigua i gelats el quiosc del parc.
Al arribar uns quants decidim anar a fer gasto al bufet lliure que hi ha al carrer paral•lel al nostre. Hi mengem bé i molt ,les pitzes i les amanides ens fan les delícies desprès d’una llarga caminada. Al acabar retornem al parking per probar els dolços de la Mª José.No ens defrauden i com sempre estàn deliciosos. A la una de la matinada arriben els més toca tardans,els entranyables Vicens i Paquita.Ens estem amb ells fins les tres de la matinada, amb la Joaqui,el José i jo acompanyats ,com no ,d’una magnifica truita de patates i una cocacola.
La nit s’ha fet curta doncs a 2/4 de 9 ha arribat la noia del pa i els croissants. La gent ha dit que eren bonisims ,nosaltres ens hi hem tombat. La calor de bon matí ja apreta i sort que corre airet .Ens visita una consellera de l’ajuntament que també es una de les promotores de la propera àrea de Mataró, ella també es autocaravanista.
Alguns emprenem una altre passejada a la ciutat per descobrir la ruta modernista del lloc. Aprofitem l’avinentesa per descobrir una bonica i gustosa pastisseria on alguns gormands , com jo, no podem evitar la temptació de comprar alguna dolçaina. La visita la fem àudio guiada ,ja que la Mercè molt previsora ja havia reservat els aparells. No deixa de sorprendre la vitalitat que ha tingut ja de temps d’ILURO aquesta ciutat.
Passegem per carrers i carrerons i descobrim la grandesa arquitectònica que tenim a molts llocs del nostre pais i no sabem apreciar prou. Personalment i familiarment vàrem disfrutar molt de la ruta i més quan al acabar vàrem poder disfrutar d’una vetllada castellera amb majúscules. Els cap-grossos de Mataró varen fer un paper molt destacat i nosaltres vam viure en directe un tres de 9 amb folre i manilles ,encara ens fa posar la pell de gallina.
Retornem a les autos i encara ens queda temps per fer-nos un bany rapidet.Dinem i ens despedim de la colla que ja de segur no veurem fins a la tornada de vacances. Desde d’aquí us volem agrair la vostra companyia i la vostra implicació en fer força per poder disfrutar molt haviat d’una àrea en aquesta preciosa ciutat.
Gràcies Mercè i família per el vostre esforç.
Bones vacances a tots.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
